Pràctica 1 KANZI

1.- Organitza en les diferents dimencions del desenvolupament les competències que demostren aquests bonobos criats en el Centre d’Investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.

2.- En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?

Aquest bonobo, respecte els altres criats en llibertat mostra un grau més de desenvolupament pel que fa als factors psicomotriu, cognitiu i lingüístic. Ho podem veure en que realitza accions com les persones humanes, com conduir un cotxe, jugar a una consola, establir una conversa telefònica, etc.

3.- Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?

Creiem que pot correspondre als 2 o 4 anys d’un infant ja que encara no desenvolupa la psicomotricitat fina (domini dels moviments corporals més precisos), i podem observar que les activitats i l’aprenentatge que li estan fent al bonobo correspon a aquesta etapa educativa, en la que comencem a comunicar-nos amb els nostres iguals.

4.- Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?

Pensem que cap animal pot arribar a adquirir el desenvolupament humà, per tant creiem que sí que té sostre, ja que podem veure amb Kanzi que només es dedica a la imitació de les accions, i és d’aquesta manera que va assolin coneixements. Una persona pot realitzar raonaments per ella mateixa, en canvi un animal no, per tant arribem a la conclusió que no pot arribar a adquirir els mateixos coneixements que una persona humana, però sí que és l’animal que pot arribar a aconseguir un nivell alt de coneixements, i el que més s’aproxima a l’especia humana. La genètica és el factor que impedeix que siguin completament iguals als humans.

5.- Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta.

Sí, ja que la seva participació en aquestes activitats culturals ha afavorit la seva relació amb els humans i alhora a facilitat la seva capacitat de socialització.

6- Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?

Per una banda, pensem que si aquests bonobos els re-introduíssim al seu hàbitat natural es trobarien desorientats i inquiets, perquè el fet de conviure amb persones els suposaria un canvi molt gran per a ells.
Segurament ja no tindrien facultats pròpies que necessitarien per viure en el seu hàbit natural, ja que les haurien perdut, però per altra banda, pensem que un cop fossin re-introduits en el seu hàbit, pot ser podrien recuperar els seus costums i hàbits propis d’aquell entorn, deixant de banda tot el coneixement adquirit.

7- Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?

Estem d’acord en que sí que vulnera els drets dels animals, el dret de la llibertat, ja que no es desenvolupen en el seu hàbit natural, sinó en un altre hàbit que no és el que els hi correspon. No s’ha d’experimentar amb els animals. La realització d’aquestes pràctiques, no ha millorat en res la vida dels bonobos. Aquestes investigacions només han servit per l’interès humà.

Preguntes de reflexió final:

1. L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.

Nosaltres creiem que la teoria que han utilitzat els investigadors en l’aprenentatge d’aquests bonobos és l’aprenentatge per imitació, ja que en el vídeo hem pogut veure que quan volien ensenyar-li a fer alguna cosa al Kanzi, primer ho feien ells i després demanaven al Kanzi que ho fes ell.
Aquest tipus d’aprenentatge segurament és el més eficaç en aquesta situació ja que moltes accions serien difícils d’ensenyar si no fos mitjançant l’aprenentatge per imitació.

2. Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.

Els termes aprenentatge i desenvolupament estan lligats ja que com més ens desenvolupem, la nostra capacitat d’aprenentatge també augmenta. L’aprenentatge és allò que ens ensenyen i adquirim i ens serveix per a desenvolupar-nos en la nostra vida quotidiana.

3. Què ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?

L’estudi del desenvolupament dels ximpanzés ens pot ajudar en el moment de saber com hem evolucionat ja que el pensament d’aquests no està tant llunyà al dels homes.
A partir del vídeo hem pogut veure que els ximpanzés poden aprendre amb l’ajuda dels homes, accions que en el seu medi no aprendrien, i per tant podem veure que com aprèn un infant, els ximpanzés també poden fer-ho. Al principi, el Kanzi, es mostra estranyat i no sap si fa les coses bé o no, però tot hi així ho fa. Mica a mica pensa les seves accions i sap quines estan ben fetes i quines no, i per tant, les realitza conscientment, utilitzant la ment, al igual que fan els infants.