Pràctica 3 Desenvolupament Cognitiu

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: 6 anys
RESULTATS DE LES PROVES

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: 9 anys
RESULTATS DE LES PROVES

Hem penjat un vídeo per tal de poder veure les diferents pràctiques que hem fet.

http://www.facebook.com/profile.php?id=1004642943#!/video/video.php?v=460864346988

1.- Recollir les dades dels nens dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una pauta evolutiva. Comentar els resultats obtinguts.

• 7 anys:

Sempre veu que una de les dues boles de plastilina és més gran.
No és capaç de veure si són iguals si hi ha algun moviment en alguna de les subtàncies.
A la qüestió de fruites i mandarines, creu que hi ha més mandarines.

• 8 anys:

Creu que les boles no són iguals, ja que creu que no estan partides de manera igual.
Creu que tot i que una de les boles es transformi en xurro, té el mateix pes, ja que no se n'ha tret ni posat.
Classifica les figures segons la forma, i més tard es fixa amb el color i el tamany.
Sap veure que el concepte fruites és superior al de mandarines.
Amb les palletes, també creu que són iguals encara que les canviem de posició.
Quan ho comparem amb un altre nen que diu lo contrari, no dubten i segueixen defensant el que ells diuen.

• 9 anys:

Creu que una bola és més gran que l'altra, i que per igualar-les les hauriem de fer encara més rodones.
Quan convertim una bola en xurro, creu que aquest xurro és més petit que la bola.
A la qüestió de les palletes, sap fer el raonament correcte però la pràctica no.
La classificació la fa per colors. (comença pel blau, ja que és el seu color preferit).

• 10 anys:

En l'única conservació que va caure va ser a la del pes, ja que creia que la bola pesa més que el xurro.
La classificació la fa segons la forma, el color, però no té en conté el tamany.
Sap veure que el concepte fruites està per sobre del de mandarines.

• 11 anys:

Sap fer correctament totes les conservacions
Sap veure que el concepte fruites està per sobre del de mandarines.

2.- Reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT COGNiTIU SEGONS PIAGET
1. ETAPA DE LA INTEL•LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU (O-2)
2. PERIODE PRE-OPERATORI (SUB ETAPA) (2-7)
3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES(7-12)
4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS (12- )

1.- ETAPA DE LA INTEL•LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU:
El desenvolupament mental en els primers divuit mesos és particularment ràpid i d’importància especial, perquè el nen elabora el conjunt de les subestructures cognoscitives que serviran de punt de partida a les seves construccions intelectuals i perceptives posteriors, així com cert número de reaccions afectives elementals que determinaran en certa manera la seva afectivitat posterior”.
És una intel•ligència pràctica, abans del llenguatge.
El nen construeix un complexe sistema d’esquemes d’assimilació tot organitzant la realitat segons un conjunt d’estructures espai-temporals i causals.

Estadis
Estadi I. Primer més. Assimilació funcional. Els reflexes del neonat donen lloc a l’exercici reflex, a una consolidació per exercici funcional.
Estadi II. Del primer mes fins als 4 mesos. Formació de les primeres estructures adquirides: Els hàbits: esquemes sensorial-motrius de conjunt.
Primeres coordinacions motrius:
Intersensorials: primeres respostes d’atenció
Sensorial-.motrius. Orientació al so i control visual.
Estadi III. Des dels quatre mesos fins als vuit mesos. Comença la coordinació entre la visió i la prensió.
Reaccions circulars: rudiment d’intel•ligència. El nen repeteix actes davant d’un mateix estímul: atrapa el cordill del sonall, sense una diferenciació clara dels objectius finals.
Estadi IV. Dels 8 als 12 mesos. S’observen actes més complexos d’inteligència pràctica i té lloc l’accés al símbol: el nen comença a assenyalar amb el dit objectes o situacions que l’interessen. Realitza gestos o vocalitzacions que poden tenir una funció declaratòria (compartir l’experiència o protoimperativa, aconseguir alguna cosa a partir d’una altra).
Aquestes accions són precursores de la funció simbòlica, que al voltant de l’any té una limitació: el referent ha d’estar necessàriament present.
Estadi V. Dels 12 al 18 mesos: Búsqueda de mitjans nous per diferenciar-los dels esquemes coneguts. Prova i assaja esquemes pràctics cada vegada més mòbils i reversibles.
Estadi VI. Dels 18 als 24 mesos. Darrer estadi de l’etapa sensorial-motriu i la transició fins el periode següent. El nen és capaç de trobar mitjans nous, ja no només per tamptejos exteriors sinó per combinacions interioritzades que desemboquen en una comprensió sobtada o insigth.
Els esquemes d’acció aporten el primer coneixement sensorial-motriu dels objectes: com són i que es pot fer amb ells.
La capacitat de representació anticiparà els efectes i reduirà la necessitat d’actuar.


2. INTELIGENCIA PRE–OPERATÒRIA
S’exten des dels 2 anys fins als 7 anys. En aquesta etapa el nen passa de la intel•ligència pràctica basada en l’exercici (coordinació i execució d’esquemes d’acció) a la inteligència representativa, basada en esquemes d’acció interns i simbòlics mitjançant el signes, els símblos, les imatges i els conceptes.
Existeix continuitat funcional entre els dos tipus d’intel•ligència: els mateixos mecanismes d’assimilació i acomodació buscant constanment l’equilibri segueixen operant encara que ho facin sobre esquemes representatius i no pràctics.


3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES (7-12)
En aquesta etapa evoluciona la intel•ligència representativa. El pensament guanya estabilitat, coherència i mobilitat. El pensament esdevé lògic.
La intel•ligència segueix una marxa progressiva fins a una més gran adaptació.
Piaget va distingir en aquesta etapa les següents operacions:
* classificació
* seriació
* numeració
* conservació numèrica
* addicció partitiva,
* ordre espaial,
* mesura.
* s’adquireix la reversibilitat: Si A=B i B=C, A=C.


4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS
Cap als 12 anys s’efectúa una transformació fonamental en el pensament del nen. El pas del pensament concret al pensament formal o hipotètic deductiu.
El pensament serà hipotètico-deductiu en el sentit que serà capaç de deduir les conclusions que poden extreure’s de pures hipòtesis i no solament de la observació real.

Els principis generals del pensament piagetià sobre l'aprenentatge són:
1. Els objectius pedagògics han de, a més d'estar centrats en el nen, partir de les activitats de l'alumne.
2. Els continguts, no es conceben com fins, sinó com instruments al servei del desenvolupament evolutiu natural.
3. El principi bàsic de la metodologia piagetiana és la primacia del mètode de descobriment.
4. L'aprenentatge és un procés constructiu intern.
5. L'aprenentatge depèn del nivell de desenvolupament del subjecte.
6. L'aprenentatge és un procés de reorganització cognitiva.
7. En el desenvolupament de l'aprenentatge són importants els conflictes cognitius o contradiccions cognitives.
8. La interacció social afavoreix l'aprenentatge.
9. L'experiència física suposa una presa de consciència de la realitat que facilita la solució de problemes i impulsa l'aprenentatge.
10. Les experiències d'aprenentatge han d'estructurar-se de manera que es privilegiï la cooperació, la col•laboració i l'intercanvi de punts de vista en la recerca conjunta del coneixement (aprenentatge interactiu).

Creiem que hem de tenir en compte l'etapa en la que es troba el nen/a, ja que així ens serà més fàcil l'acció ensenyament-aprenentatge. No podem pretendre que un nen sigui capaç d'adquirir uns coneixements que són adients per la seva edat.

Per tal de poder fer un bon aprenentatge significatiu hem de tenir en compte cada un dels nens i nenes de l'aula i saber si tenen algun problema, ja sigui cognitiu, motor i social, ja que aquests poden influenciar en el seu desenvolupament cognitiu.

Pràctica 2: Evolució de l’expressió gràfica – El dibuix i l’escriptura

Us penjem el video de la Thaís fent el dibuix i redactant la història.
Esperem que us agradi! ;)

http://www.facebook.com/profile.php?id=555871988&v=app_2392950137#!/video/video.php?v=454023031988

Pràctica 2: Evolució de l’expressió gràfica – El dibuix i l’escriptura

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2
RESULTATS DE LES PROVES:
Edat del/la nen/a: 9 anys i 5 mesos
Mà utilitzada: la dreta
Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 2:18' Minuts
Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 5:35' Minuts


EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Observacions del dibuix:
La figura humana, correspon a una nena, la Júlia. Com podem observar ocupa tota la fulla. El cos es proporcionat menys la mida del cap, que és més gran en relació a tota la nena. La cara la dibuixa d'una manera molt simple. Els ulls són molt simples,dos foradets de color negre (llapis), el nas un palet i la boca és d'un tamany comú, sense dents, però ben alegre. El cabell és totalment llis. Dibuixa els braços i les cames correctament, estan proporcionats. Les mans tant sols tenen tres dits. L’ha dibuixat amb una vestimenta senzilla, uns pantalons i una samarreta, molt apropiada. No està pintat, utilitza simplement el llapis.
En definitiva, és un dibuix que correspon perfectament a la seva edat.

EVOLUCIÓ DE L'ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ:



Observacions del text:
La nena va preguntar abans de realitzar la història si les faltes d’ortografia contaven i si havia de ser molt llarga, ja que ella sempre les feia de tres pàgines. La historia és bona, té un sentit, és lògica i coherent. Fins i tot li dona un toc humorístic. Al final firma amb el seu nom i la seva edat exacta, 9 anys i 5 mesos. Deduïm que és una nena llesta. Utilitza una lletra lligada, gran i constant. Sap utilitzar onomatopeies i paraules molt correctes per l’edat que té. Escriu recte, i fa molt poques faltes d’ortografia. Utilitza punts, comes i signes d'exclamació. Entre les diferents paraules, deixa els mateixos espais. Té un traç bo. Mentre escrivia la historia, quan ja n’havia escrit la meitat, es para, i se la llegeix per tal de revisar que tot tingui un ordre i per si s’ha deixat alguna falta d’ortografia. Sap separar paraules, ja que quan arriba al final del paper les separa per síl•labes correctament. Si s’adona que ha escrit alguna falta, la corregeix al instant.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):
1.- Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats?

Dels 6 als 7 anys:
- Característiques del dibuix: segons el que hem pogut veure a l’article, Lowenfeld diu que en aquesta edat el nen es trobaria en la fase pre - esquemàtica, on els seus dibuixos són representacions del seu entorn més proper d’una manera descriptiva.
Cal destacar que els dibuixos d’aquesta edat, són molt petits en proporció al paper i que alhora de dibuixar i pintar fan molta força amb el llapis.

- Característiques de l’escriptura: podríem dir que en aquesta edat, respecte al seu desenvolupament gràfic es trobarien en l’etapa pre - caligràfica, de la qual podem destacar que els seus traços són lents, escriuen paraula per paraula, el tamany de les lletres és variable. Els suposa un esforç escriure una història, i quan ho fan, és una historia curta.

Dels 8 als 9 anys:
- Característica del dibuix: en aquesta edat es troben en l’etapa esquemàtica. El dibuix ja és més real i són més conscients dels detalls. Tenen més imaginació i per tant es veu plasmada al dibuix. El dibuix ja és més gran en proporció al foli. Obtenen el concepte de forma.

- Característiques de l’escriptura: També continuen a l’etapa pre - cal•ligràfica. Realitzen una historia amb sentit. No realitzen tantes faltes d’ortografia, fins i tot alguns saben utilitzar les onomatopeies, signes de puntuació correctes. Podem trobar que els marges no són respectats i en algun cas són inexistents.

Dels 10 als 12 anys:
- Característiques del dibuix: En aquesta etapa els nens ja estan completament endinsats en l’etapa del realisme i ja dibuixen molts més detalls als personatges. A l’hora de dibuixar un personatge hem pogut observar que intenten calcar els seus personatges preferits.

- Característiques de l’escriptura: Correspon a l’etapa postacal•ligràfica, el nen ja té un estil personal adquirit. La seva lletra és entenedora, escriu recte i gairebé sense faltes. La historia és coherent i ordenada.


2.- Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

El dibuix és una eina d’avaluació de les capacitats cognitives, de desenvolupament personal i afectives i d’interacció social, en les etapes d’educació infantil i primària. A partir de l’estudi dels dibuixos infantils podem veure en quin punt del seu nivell cognitiu es troben. Normalment els dibuixos dels nens i nenes representen el seu pensament i el seu estat d’ànim. Podem utilitzar els dibuixos per poder descobrir alguns problemes que qualsevol nen pot tenir i que nosaltres no hem sabut veure amb l’observació física. També podem veure l’evolució del nen (una etapa o una altra), ja que com hem pogut veure en aquest estudi, a mesura que van creixen dibuixen més detalls als personatges. Encara que no ho sembli, el dibuix és un mitjà de comunicació, ja que ens pot transmetre moltes coses.
La mida del concepte gràfic conté indicis sobre el realisme de l’autoestima de l’examinat, de la seva autoexpansivitat característica o bé de les seves fantasies omnipotents.
Els dibuixos petits corresponen a persones amb sentiments d’inadeqüació i tal vegada amb tendència al retraïment.
Al igual que a l’hora descriure, un nen que apreta molt el llapis serà un nen inquiet, mogut, actiu, divertit, en canvi, un nen que no l’apreti serà un nen més tranquil, calmat....

3.- Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Creiem que aquests factors tenen una influència important en el desenvolupament gràfic, ja que aquest dependrà de l’educació i l’entorn on s’hagi educat i desenvolupat el nen o nena.
Cada nen representa el que ell ha viscut i de la manera com ho ha viscut, i per tant no dibuixaran el mateix un nen o nena d’una classe alta que un altre de classe baixa.
El paper que hauria de jugar el mestre és posar en comú tots els dibuixos per tal de no crear desigualtats i alhora així ells mateixos, poden conèixer diferents maneres d viure, cultures.....