Pràctica 2: Evolució de l’expressió gràfica – El dibuix i l’escriptura

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2
RESULTATS DE LES PROVES:
Edat del/la nen/a: 9 anys i 5 mesos
Mà utilitzada: la dreta
Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 2:18' Minuts
Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 5:35' Minuts


EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Observacions del dibuix:
La figura humana, correspon a una nena, la Júlia. Com podem observar ocupa tota la fulla. El cos es proporcionat menys la mida del cap, que és més gran en relació a tota la nena. La cara la dibuixa d'una manera molt simple. Els ulls són molt simples,dos foradets de color negre (llapis), el nas un palet i la boca és d'un tamany comú, sense dents, però ben alegre. El cabell és totalment llis. Dibuixa els braços i les cames correctament, estan proporcionats. Les mans tant sols tenen tres dits. L’ha dibuixat amb una vestimenta senzilla, uns pantalons i una samarreta, molt apropiada. No està pintat, utilitza simplement el llapis.
En definitiva, és un dibuix que correspon perfectament a la seva edat.

EVOLUCIÓ DE L'ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ:



Observacions del text:
La nena va preguntar abans de realitzar la història si les faltes d’ortografia contaven i si havia de ser molt llarga, ja que ella sempre les feia de tres pàgines. La historia és bona, té un sentit, és lògica i coherent. Fins i tot li dona un toc humorístic. Al final firma amb el seu nom i la seva edat exacta, 9 anys i 5 mesos. Deduïm que és una nena llesta. Utilitza una lletra lligada, gran i constant. Sap utilitzar onomatopeies i paraules molt correctes per l’edat que té. Escriu recte, i fa molt poques faltes d’ortografia. Utilitza punts, comes i signes d'exclamació. Entre les diferents paraules, deixa els mateixos espais. Té un traç bo. Mentre escrivia la historia, quan ja n’havia escrit la meitat, es para, i se la llegeix per tal de revisar que tot tingui un ordre i per si s’ha deixat alguna falta d’ortografia. Sap separar paraules, ja que quan arriba al final del paper les separa per síl•labes correctament. Si s’adona que ha escrit alguna falta, la corregeix al instant.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):
1.- Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats?

Dels 6 als 7 anys:
- Característiques del dibuix: segons el que hem pogut veure a l’article, Lowenfeld diu que en aquesta edat el nen es trobaria en la fase pre - esquemàtica, on els seus dibuixos són representacions del seu entorn més proper d’una manera descriptiva.
Cal destacar que els dibuixos d’aquesta edat, són molt petits en proporció al paper i que alhora de dibuixar i pintar fan molta força amb el llapis.

- Característiques de l’escriptura: podríem dir que en aquesta edat, respecte al seu desenvolupament gràfic es trobarien en l’etapa pre - caligràfica, de la qual podem destacar que els seus traços són lents, escriuen paraula per paraula, el tamany de les lletres és variable. Els suposa un esforç escriure una història, i quan ho fan, és una historia curta.

Dels 8 als 9 anys:
- Característica del dibuix: en aquesta edat es troben en l’etapa esquemàtica. El dibuix ja és més real i són més conscients dels detalls. Tenen més imaginació i per tant es veu plasmada al dibuix. El dibuix ja és més gran en proporció al foli. Obtenen el concepte de forma.

- Característiques de l’escriptura: També continuen a l’etapa pre - cal•ligràfica. Realitzen una historia amb sentit. No realitzen tantes faltes d’ortografia, fins i tot alguns saben utilitzar les onomatopeies, signes de puntuació correctes. Podem trobar que els marges no són respectats i en algun cas són inexistents.

Dels 10 als 12 anys:
- Característiques del dibuix: En aquesta etapa els nens ja estan completament endinsats en l’etapa del realisme i ja dibuixen molts més detalls als personatges. A l’hora de dibuixar un personatge hem pogut observar que intenten calcar els seus personatges preferits.

- Característiques de l’escriptura: Correspon a l’etapa postacal•ligràfica, el nen ja té un estil personal adquirit. La seva lletra és entenedora, escriu recte i gairebé sense faltes. La historia és coherent i ordenada.


2.- Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

El dibuix és una eina d’avaluació de les capacitats cognitives, de desenvolupament personal i afectives i d’interacció social, en les etapes d’educació infantil i primària. A partir de l’estudi dels dibuixos infantils podem veure en quin punt del seu nivell cognitiu es troben. Normalment els dibuixos dels nens i nenes representen el seu pensament i el seu estat d’ànim. Podem utilitzar els dibuixos per poder descobrir alguns problemes que qualsevol nen pot tenir i que nosaltres no hem sabut veure amb l’observació física. També podem veure l’evolució del nen (una etapa o una altra), ja que com hem pogut veure en aquest estudi, a mesura que van creixen dibuixen més detalls als personatges. Encara que no ho sembli, el dibuix és un mitjà de comunicació, ja que ens pot transmetre moltes coses.
La mida del concepte gràfic conté indicis sobre el realisme de l’autoestima de l’examinat, de la seva autoexpansivitat característica o bé de les seves fantasies omnipotents.
Els dibuixos petits corresponen a persones amb sentiments d’inadeqüació i tal vegada amb tendència al retraïment.
Al igual que a l’hora descriure, un nen que apreta molt el llapis serà un nen inquiet, mogut, actiu, divertit, en canvi, un nen que no l’apreti serà un nen més tranquil, calmat....

3.- Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Creiem que aquests factors tenen una influència important en el desenvolupament gràfic, ja que aquest dependrà de l’educació i l’entorn on s’hagi educat i desenvolupat el nen o nena.
Cada nen representa el que ell ha viscut i de la manera com ho ha viscut, i per tant no dibuixaran el mateix un nen o nena d’una classe alta que un altre de classe baixa.
El paper que hauria de jugar el mestre és posar en comú tots els dibuixos per tal de no crear desigualtats i alhora així ells mateixos, poden conèixer diferents maneres d viure, cultures.....