Pràctica 5

UNA CLASE DIVIDIDA

1. Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

La mestra volia treballar la discriminació, per això durà a terme la pràctica de “la classe dividida”, va ser per això que utilitza el concepte d’ulls blaus i ulls marrons per diferenciar-los. Un dia els d’ulls blaus seran els que estaran en una posició superior i els dels ulls marrons a l’inferior, i el següent dia es posicionaran a l’inrevés. Els del grup inferior, per diferenciar-se dels altres, portaven un mocador, la qual cosa al final del procés, es veu com el trenquen, ja que no es volen sentir mai més inferiors a ningú.

Aquesta diferencia de posicions, feia que els que estaven al grup superior, traguessin més bons resultats, participessin més a les activitats, estaven alegres, contents, es sentien més segurs del que feien i fins i tot discriminaven als de la posició inferior, en canvi, els que es trobaven a la posició inferior, no es sentien segurs, se’ls veu tristos, realitzen les activitats amb inseguretat, la qual cosa feia que tardessin més temps a realitzar-les

2. Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

Quan les posicions s’inverteixen, els nens que passen de la posició inferior a la posició superior, milloren, és a dir, ara es senten segurs, i els seus resultats milloren positivament, mostren més interès a l’aula i estan més participatius. En canvi, els que passen de la posició superior a la inferior, passa completament el contrari, els seus resultats empitjoren, ja que ara són ells els que es veuen insegurs davant de qualsevol situació.

Per tant podem arribar a la conclusió, que si ets discriminat o et veus en una situació inferior als altres, es veu reflectit en els resultats, ja que són més negatius que els que estan en una posició superior, ja que tenen confiança en ells mateixos.

3. Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

Durant les situacions de discriminació podem veure que els nens que no porten el mocador, deixen de banda el fet que aquells que porten els mocadors i aquells als que discriminen, abans eren els seus amics.

No tenen un motiu pel qual es sentin superiors, però com que el seu model de referència els ho ha dit, ells es senten superiors.

Són capaços de deixar de banda tota l’afectivitat i tots els vincles que els uneixen i passen a sentir-se millors i superiors a ells.

Podem veure que tenen una personalitat molt influenciable, i que per tant, des de l’escola i des de casa hem de promoure la no – discriminació, ja que si veuen que els seus models tenen una relació igual amb tothom deixant de banda la seva ètnia, classe social, aspecte físic... ells veuran que és el correcte i podem ajudar a que tinguin un pensament d’igualtat i de no discriminació.

4. Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

Podem veure clarament com la professora en aquest cas explica que ha fet unes probes durant aquesta experiència i que els nens que portaven el mocador, obtenien uns resultats inferiors als que no el portaven, i quan la professora repetia la proba, en aquest cas quan els nens que portaven anteriorment el mocador, se’l treuen i repeteixen la proba. La professora explica que els nens que anteriorment portaven el mocador i que obtenien uns resultats més baixos, en el moment que els fa la proba sense el mocador, aquests obtenien uns resultats més alts.

Això ens fa pensar que els nens es senten efectivament superiors i més aptes i capaços per poder fer la proba.

Aquesta proba la professora la fa als dos grups de les dues manera i en ambdós casos passa el mateix.

Després de l’experiència del mocador, el rendiment acadèmic torna a ser el mateix que abans de fer les probes, per tant, podem dir que rendeixen d’acord a les seves possibilitats.

• Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:

1. Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?

Els alumnes recordaven perfectament aquelles classes ja que els i va marcar molt, perquè el primer dia, els que van ser discriminats, van ser els alumnes amb els ulls marrons, es sentien frustrats, desmoralitzats, humiliats, sentien odi cap a la seva professora ja que per culpa de ella els nens i nenes amb els ulls blaus, es reien d’ells. És dur un dia tenir un amic i el dia següent odiar-lo. La professora els hi va fer unes fitxes per a que contestessin ràpid, el primer dia els que portaven el mocador van tardar molts minuts en contestar-les, a diferència dels alumnes que no portaven el mocador. El segon dia els alumnes amb els ulls blaus van passar a ser els discriminats, els que portaven el mocador al coll, i a l’hora de realitzar les activitats, els alumnes amb els ulls blaus, van fer les activitats tardant molt més temps que el dia abans, per contra els alumnes que tenen els ulls marrons, van realitzar les activitats amb un minut de rapidesa. Aquesta situació va passar perquè el fet de portar un mocador al coll, els recordava que eren inferior, o ells es pensaven que eren inferiors, ja que tothom es reia d’ells. En l’actualitat tenen molt presents aquets sentiments.

2. Va servir per canviar alguna cosa?

Sí, perquè encara ara de grans recorden perfectament els sentiment que ells sentien, per el sol fet de ser discriminats pel color dels ulls. En l’actualitat, cada cop que veuen una mostra de racisme, els i agradaria tenir el mocador per poder fer aquest exercici amb aquestes persones que discriminen a la gent només pel color de la pell, desitjarien que ells passessin per la mateixa situació d’humiliació, frustració. Tenen molt assumit el concepte de que, no es jutja a la gent pel seu físic, sinó pel què hi en el seu interior.

3. Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?

Ara que són persones adultes, responen d’una manera molt positiva davant de les situacions de discriminació, quan senten persones parlar malament de les persones de color, o diferents a ells, s’enfaden ja que la gent no sap el malament que ho passen al llarg de la vida. També els hi expliquen als seus propis fills l’experiència viscuda.

4. -Com es pot promoure, des de l'escola, el desenvolupament de l'empatia i d'actituds i conductes no discriminatòries?

L'empatia és la capacitat personal per comprendre els sentiments, les emocions i els diferents punts de vista. És a dir, ficar-se al lloc de l'altre, en diferents situacions.

És molt important i enriquidor que els professors promoguin una sèrie de valors que acompanyen l'empatia, com ara l'amistat, el diàleg, la solidaritat, la responsabilitat, el respecte, la igualtat...

El mestre per poder promoure l'empatia des de l'escola, ha de conèixer bé als seus alumnes. Són models de referència, per això han d'actuar d'una manera adequada. "Únicament es pot ensenyar empatia amb empatia"

Per tant han de tenir una actitud oberta, mirant als ulls, escoltant de manera activa i no passiva, demostrant interès i comprensió pels seus alumnes.

Respecte a les conductes discriminatòries, des del centre han de tractar als alumnes per igual, és a dir, que no es sentin en cap moment rebutjats ni inferiors envers a diferents situacions. Que la diversitat no causi diferència, ni per la religió, el sexe, el color de la pell, l'estatut social, etc.

Per promoure el desenvolupament tant de l'empatia com d'actituds i conductes no discriminatòries, a més, ho podem fer a través de jocs i contes.

Mitjançant contes és interessant, ja que apart és un instrument per poder treballar l'expressió i la comunicació. Hi ha que tracten sobre la barrera racial, dirigits a tots els públics i adequats a cada edat.

A més, és un bon recurs per poder reflexionar sobre l'empatia, juntament amb la cooperació, la solidaritat, el respecte, com també la igualtat. Podem trobar llibres al nostre abast que en tractin, en qualsevol biblioteca pública.

I d'una altra banda, mitjançant jocs específics en el tema, que tenen com a finalitat fomentar valors de interculturalitat, respecte a la diversitat.

Cal dir que la figura del professor/a és molt important, però que també la família, la qual és el primer agent socialitzador de l'Infant, també ha de promoure aquests valors, actituds i conductes no discriminatòries, és a dir, que l'actitud dels pares és molt significant.