Pràctica 4.- Desenvolupament comunicatiu i lingüístic

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

NOM I EDAT DE L’INFANT: Thaís 9 anys.

PRIMERA PART:

Definicions:

Gos: és un animal que es pot tenir domesticat, també n’hi ha de salvatges.

Aigua: és un líquid que bevem, que gairebé n’estem fets tot el cos, és necessita molt per la nostra salut, també hi ha altres tipus que no són tant bons per la salut

Flor: una planta que es pot tenir en un test o en un jardí plantat que pot ser de molts colors i molts tipus. Pot ser una rosa, una margarita... per exemple, les roses no són de color lila i verdes, són d’un color mateix.

Televisió: nosaltres els humans mirem molt la televisió. Pot ser petita o gran. La petita la té la gent pobra, i la gran la gent més rica. Perquè la gran normalment val molt més diners que la petita. Pot ser molt gran, com més gran, val més. Però també pots veure molt canals, com per exemple un canal que es diu Disney Chanel que fan coses pels nens, com per exemple Hannah Montana i coses així, hi ha un canal que fan radio, no a tots els canals fan el mateix, a un canal fan una cosa, a un altre en fan una altra...

Plàtan: es una fruita que no està gaire feta d’aigua, que la majoria n’estan fetes, si que n’està feta, però només una mica. És allargat com una mitja lluna de color carn, i a dins hi ha un tub negre que si mossegues llavors hi ha com una cosa negra. I s’ha de pelar amb una pela, s’ha d’anar pelant i la pela és de color groc més fort i de dins més fluix.

Amic: és una persona que t’he l’estimes molt que li dius un secret i moltes coses i t’ho sap guardar, l’invites a casa per jugar... i coses així d’amistat. Hi ha amics que són dolents perquè no els vols, i hi ha amics que són molt bons. Com per exemple jo tinc una amiga que és diu Eva i és la meva millor amiga i n’hi ha una altra que es diu Cabbussoda que és d’aquí al poble i és molt dolenta amb mi.

Escola: els humans anem a l’escola per aprendre coses, a llegir, escriure i hi ha una cosa que és més grossa que es diu institut i hi van els més grans, i allà si aprenen coses de grans, i només hi poden anar els humans, perquè animals i coses no hi poden anar.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:

GOS

AIGUA

FLOR

TELEVISIÓ

PLATAN

AMIC

ESCOLA

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

Trets

Perceptius

X

X

X

X

X

X

X

Funcionals

X

X

X

X

X

X

X

Contextuals

X

X

X

X

X

X

X

Afectius

X

X

X

X

X

X

X

OBSERVACIONS:

Coneix què és cada cosa que li preguntem, i per tant, sap respondre perfectament sense cap problema.

En algunes paraules, utilitza unes definicions més elaborades que en altres.

Podem dir que quan ens defineix les paraules, ens explica coses relacionades amb ella, o bé coses que n’ha sentit a parlar.

SEGONA PART:

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA:

En silenci (català): 4:03

En veu alta (català): 5:39

En silenci (castellà): 2:57

En veu alta (castellà): 4:32

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	SI	NO	SI	NO
Domini de l’estructura narrativa	X		X
Idees principals	X		X
Idees secundàries	X		X
Repetició de les idees	X		X
Coherència en la seqüència del relat	X			X
Interpretació personal del text		X		X

OBSERVACIONS: podem veure que la Thaís llegeix correctament tant el castellà com en català (encara que aquesta última és la seva llengua materna). Li costa diferenciar entre idees principals i idees secundàries. En el text en castellà ens explica tots els detalls de la història. És capaç d’extreure’n l’argument i explicar-lo. Utilitza paraules correctes. Podem veure que rellegeix el text quan s’oblida d’alguna part.

En cap moment vam dir-li que la síntesi del text en castellà havia de fer-la amb castellà, va decidir ella mateixa de fer-ho d’aquesta manera.

Construeix frases correctes, i amb una concordança entre nombre i gènere.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	Si	No	Si	No
Substantius	X		X
Adjectius	X		X
Adverbis	X		X
Pronoms	X		X
Concordança gènere	X		X
Concordança nombre	X		X
Ús de formes verbals	X		X
Coherència temps verbals	X		X
Errors de sobrerregulació		X		X
Redundància		X		X
Oracions completes	X		X
Oracions compostes	X		X
Coordinades	X		X
Subordinades	X		X
Comparatius: major, menor...	X		X
Metàfores		X		X

INFORME DE L’ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

Nena: Thaís

Edat: 9 anys

1- Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

És capaç de definir correctament cada paraula. Utilitza mots relacionats amb cada una d’elles, per exemple, sap que a la televisió hi ha canals, sap que existeixen diversos tipus de flors... Tot i que algunes definicions són més curtes, ens explica vivències personals i experiències.

2- Valoració de la velocitat lectora.

Llegeix correctament ambdós textos, encara que s’encalla en alguna paraula, però tot i així llegeix molt bé

3- Valoració de la comprensió lectora

És capaç de fer una bona síntesi dels dos textos, tot i que en el segon text (castellà) explica tots els detalls de la historia. En el text en català ens sintetitza més l’argument.

4- Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització.

Explica el text de forma ordenada, és a dir segueix els punts que tenen els textos: inici, nus i desenllaç.

Organitza bé els esdeveniments i per tant, el text que ens explica té sentit.

5- Comparació de l’evolució de llenguatge en català i en castellà

Evidentment, en català el vocabulari que utilitza és més extens que no pas en castellà, ja que és la seva llengua materna.

Tot i així no li suposa cap esforç fer el resum en castellà, és més, és ella qui decideix fer-ho així.

Utilitza un vocabulari adequat a la seva edat.

EVOLUCIÓ EN DIFERENTS EDATS EN EL DESENVOULUPAMENT DEL LLENGUATGE

6 anys

Li costa definir el concepte, però fa referència a les funcions d’aquest.

En aquest cas, aquest nen encara no sap llegir amb lletra d’impremta i per tant li costa una mica.

Utilitza paraules correctes, substantius, adjectius, pronoms... mostra dificultat alhora de concordar els temps verbals.

8 anys

Utilitza frases soltes, utilitza substantius, adjectius.

En el moment de les definicions no fa referència ni a la funció ni al context en què s’utilitza. Li costa definir la paraula escola.

Ens explica la seva opinió, ens diu si li agrada o no.

9 anys

En les definicions es basa en les funcions. En les definicions de per exemple la televisió o els amics, explica vivències pròpies.

En el moment de fer el resum del text, el text en català el fa amb català i el de castellà en castellà. Es corregeix a ella mateixa.

Ha de rellegir el text quan no se’n recorda de la historia.

10 anys

Les definicions són molt senzilles i parla molt del físic.

Les idees són molt ordenades i no molt clares. Han d’ajudar-lo en les definicions, ja que es mostra tímid i per tant li costa explicar.

11 anys

Fa unes definicions correctes tant en castellà com en català. Es nota que té a casa seva es parla castellà, ja que mostra més facilitat a l’hora d’expressar-se. Tot i tenir molta coherència el què explica es repeteix una mica.

A continuació deixem un vincle per poder veure el vídeo de la Thaís explicant les definicions i en les sintesis dels textos!